Sota Windows executeu kicad.exe. Sota Linux teclegeu 'kicad' al vostre terminal. Ara esteu davant de la finestra principal del gestor del projecte KiCad. Des d’aquí teniu accés a vuit eines de programari independents: Eeschema, Editor de biblioteques d’esquemàtics, Pcbnew, Editor d’empremtes PCB, GerbView, Bitmap2Component, Calculadora PCB i Pl Editor. Consulteu la taula del flux de treball per a tenir una idea de com s’utilitzen les eines principals.

Creeu un nou projecte: Fitxer → Nou projecte → Nou projecte. Anomeneu el fitxer del projecte com a «tutorial1». El fitxer del projecte prendrà automàticament l’extensió «.pro». KiCad us mostrarà un missatge per a crear un directori dedicat, feu clic al botó «Sí» per a confirmar-ho. Aquí es desaran tots els fitxers del vostre projecte.

Començarem amb la creació d’un esquemàtic. Inicieu l’editor d’esquemàtics Eeschema, . És el primer botó començant per l’esquerra.

Feu clic a la icona d'«ajusts de la pàgina» de la barra d’eines superior. Establiu la mida de la pàgina a «A4» i introduïu el títol «Tutorial 1». Veureu que aquí podeu introduir més informació si calgués. Feu clic a d’acord. Aquesta informació omplirà la cantonada inferior dreta del full de l’esquemàtic. Utilitzeu la roda del ratolí per a apropar-vos-hi. Deseu tot el projecte de l’esquemàtic: Fitxer → Desa el projecte de l’esquemàtic

Ara anirem a col·locar el vostre primer component. Feu clic a la icona «afegeix un component» de la barra d’eines de la dreta. La mateixa funcionalitat s’assoleix en prémer la tecla («a») de la drecera de teclat «afegeix un component»).

Feu clic al mig del full de l’esquema. Apareixerà en pantalla una finestra Seleccioneu el component. Afegirem una resistència. Teclegeu la «R» de Resistor per a realitzar un filtratge / cerca. Podeu observar que sota de la capçalera «device» de partida hi ha el Resistor. La capçalera «device» és el nom de la biblioteca on està ubicat el component, la qual és una biblioteca bastant genèrica i útil.

Feu-hi doble clic. Això tancarà la finestra «Seleccioneu el component». Col·loqueu el component al full de l’esquemàtic en fer clic allí on vulgueu afegir-ho.

Feu clic a la icona de la lupa per fer zoom sobre el component. Com a alternativa, utilitzeu la roda del ratolí per apropar i allunyar la visualització. Premeu el botó de la roda (central) del ratolí per a la visió panoràmica horitzontal i vertical.

Intenteu que el cursor passi per sobre el component «R» i premeu la tecla «r». El component hauria de girar. No cal que feu clic al component per a girar-lo.

Feu clic amb el boró secundari al mig del component i seleccioneu Edició del component → Valor. Podeu obtenir el mateix resultat en col·locar el cursor damunt el component i prémer la tecla v. Com a alternativa, la tecla e us portarà a la finestra d’edició més general. Denoteu com el menú del botó secundari mostra les dreceres de teclat per a totes les accions disponibles.

Apareixerà la finestra del valor del component. Substituïu el valor actual «R» amb «1 k». Feu clic a «D’acord».

Per afegir una altra resistència, simplement feu clic on voleu que estigui la resistència. La finestra «Seleccioneu el component» apareixerà de nou.

La resistència que vàreu triar prèviament ara està a la llista de l’històric, apareix com a «R». Feu clic a «D’acord» i col·loqueu el component.

En cas que us equivoqueu i vulgueu eliminar un component, feu clic amb el botó secundari al component i feu clic a «Elimina el component». Això eliminarà el component de l’esquemàtic. Com a alternativa, podeu col·locar el cursor damunt del component que vulgueu eliminar i prémer la tecla «Supr».

També podeu duplicar un component que ja estigui al full de l’esquemàtic, per a fer-ho col·loqueu el cursor damunt i premeu la tecla c. Feu clic on vulgueu col·locar el nou component duplicat.

Feu clic amb el botó secundari a la segona resistència. Seleccioneu «Arrossega el component». Recol·loqueu el component i feu clic amb el botó primari per a soltar-lo. La mateixa funcionalitat es pot aconseguir si col·loqueu el cursor damunt del component i premeu la tecla g. Utilitzeu la tecla r per girar el component. La tecla x i la tecla y capgiraran el component.

Editeu la segona resistència, per a fer-ho col·loqueu-hi el cursor a sobre i premeu la tecla v. Substituïu «R» amb «100». Podeu desfer qualsevol de les vostres accions d’edició amb la tecla ctrl+z.

Canvieu la mida de la quadrícula. Probablement us haureu adonat que al full de l’esquemàtic tots els components s’ajusten sobre una quadrícula amb una pista enorme. Podeu canviar fàcilment la mida de la quadrícula amb el Clic secundari → Selecció de la quadrícula. En general, es recomana una quadrícula de 50,0 mils per al full de l’esquemàtic.

Ara afegirem un component des d’una biblioteca que no està configurada al projecte predeterminat. Al menú, seleccioneu Preferències → Biblioteques de components i feu clic al botó Afegeix per als Fitxers de biblioteques de components.

Haureu de trobar on estan instal·lades les biblioteques oficials de KiCad al vostre ordinador. Busqueu un directori «library» que contingui molts fitxers «.dcm» i «.lib». Proveu amb «C:\Program Files (x86)\KiCad\share\» (Windows) i «/usr/share/kicad/library/» (Linux). Quan hàgiu trobat el directori, seleccioneu i afegiu la biblioteca «microchip_pic12mcu» i tanqueu la finestra.

Repetiu els passos per afegir un component, però aquesta vegada seleccioneu la biblioteca «microchip_pic12mcu» en lloc de la biblioteca «device» i agafeu el component «PIC12C508A-I/SN».

Passeu el ratolí per sobre del component del microcontrolador. Premeu la tecla y o la tecla x del teclat. Observeu com el component es capgira sobre el seu eix x o eix y. Premeu la tecla de nou per a tornar-lo a la seva orientació original.

Repetiu els passos per afegir un component, aquesta vegada seleccioneu la biblioteca «device» i agafeu el component «LED».

Organitzeu tots els components al vostre full de l’esquemàtic com es mostra a continuació.

Ara hem de crear el component de l’esquemàtic «MYCONN3» per al nostre connector de 3 pins. Podeu saltar a la secció que té per títol creació de components de l’esquemàtic per a aprendre com crear aquest component des de zero, després podeu tornar a aquesta secció per continuar amb la placa.

Ara podeu posar el component acabat de crear. Premeu la tecla «a» i agafeu el component «MYCONN3» de la biblioteca «myLib».

Apareixerà l’identificador de component «J?» sota l’etiqueta «MYCONN3». Si voleu canviar la seva posició, feu clic amb el botó secundari a «J?» i feu clic a «mou el camp» (equivalent a l’opció de la tecla m). Podria ser útil fer-hi zoom abans o mentre feu això. Reposicioneu «J?» a sota del component com es mostra a continuació. Les etiquetes es poden moure tantes vegades com vulgueu.

Ara és el moment de col·locar els símbols de massa i d’alimentació. Feu clic al botó «Afegeix un port d’alimentació» de la barra d’eines de la dreta. Com a alternativa, podeu prémer la tecla «p». A la finestra de selecció de components, desplaceu-vos cap avall i seleccioneu «VCC» de la biblioteca «power». Feu clic a «D’acord».

Feu clic sobre del pin de la resistència d'1 k per a col·locar-hi la peça VCC. Feu clic a la zona sobre el microcontrolador «VDD». A la secció de l'«històric de la selecció dels components» seleccioneu «VCC» i col·loqueu-ho al costat del pin VDD. Repetiu un altre cop el procés per a afegir i col·locar una peça VCC per sobre el pin VCC de «MYCONN3».

Repetiu els passos d’afegiment del pin, però aquest cop seleccioneu la peça GND. Col·loqueu la peça a sota el pin GND de «MYCONN3». Col·loqueu un altre símbol GND a la dreta del pin VSS del microcontrolador. El vostre esquema ara hauria de ser quelcom similar a això:

A continuació, connectarem tots els components. Feu clic a la icona «Afegeix un fil» de la barra d’eines de la dreta.

Feu clic al petit cercle al final del pin 7 del microcontrolador i a continuació feu clic al petit cercle al pin 2 del LED. Podeu ampliar el zoom mentre estigueu afegint la connexió.

Repetiu aquest procés i connecteu amb fils tots els altres components, com es mostra a continuació. Per acabar un fil simplement feu doble clic. Quan afegiu el fil dels símbols VCC i GND, el fil ha de tocar el part inferior del símbol VCC i la part superior central del símbol GND. Vegeu la següent captura de pantalla.

Ara considerarem una forma alternativa de fer una connexió mitjançant etiquetes. Agafeu l’eina d’etiquetatge d’una xarxa en fer clic a la icona «Afegeix el nom de la xarxa» de la barra d’eines de la dreta. També podeu utilitzar la tecla l.

Feu clic al mig del fil connectat al pin 6 del microcontrolador. Anomeneu aquesta etiqueta com a «INPUT».

Seguiu el mateix procediment i afegiu una altra etiqueta a la línia de la dreta de la resistència de 100 ohms. Anomeneu-la també com a «INPUT». Les dues etiquetes, que tenen el mateix nom, creen una connexió invisible entre el pin 6 del PIC i la resistència de 100 ohms. Aquesta és una tècnica útil quan connecteu els fils d’un disseny complex i el traç de les línies provocaria que tot l’esquema estigués embolicat. Per a posar una etiqueta, no es necessita necessàriament un fil, només heu de posar l’etiqueta a un pin.

Les etiquetes també es poden utilitzar simplement per a etiquetar els fils per a fins informatius. Afegiu una etiqueta al pin 7 del PIC. Introduïu el nom «uCtoLED». Anomeneu el fil entre la resistència i el LCD com a «LEDtoR». Anomeneu el fil entre «MYCONN3» i la resistència com a «INPUTtoR».

No cal que etiqueteu les línies VCC i GND perquè les etiquetes s’infereixen dels objectes d’alimentació als que estan connectats.

A continuació es pot veure el que hauria de ser semblant al resultat final.

Ara ens preocuparem dels fils no connectats. Qualsevol pin o fil que no estigui connectat generarà una advertència quan KiCad realitzi una comprovació. Per a evitar aquestes advertències podeu ordenar al programa que els fils sense connectar indiquen deliberadament o manualment un fil o un pin sense connectar.

Feu clic a la icona «Afegeix un indicador de no connexió» de la barra d’eines de la dreta. Feu clic als pins 2, 3, 4 i 5. Apareixerà una X per a expressar que la manca de la connexió d’un fil és a propòsit.

Alguns components tenen pins d’alimentació que són invisibles. Podeu fer-los visibles en fer clic a la icona «Mostra els pins ocults» de la barra d’eines de l’esquerra. Els pins d’alimentació ocults es connecten de forma automàtica si es respecta la nomenclatura VCC i GND. De forma genèrica, heu d’intentar de no crear pins d’alimentació ocults.

Ara cal afegir un «indicador d’alimentació» per a indicar a KiCad que l’alimentació prové d’algun lloc. Premeu la tecla a, seleccioneu el «llistat de tot», feu doble clic a la biblioteca «power» i cerqueu «PWR_FLAG». Afegiu-ne dos. Connecteu-los a un pin GND i a un VCC com es mostra a continuació.

De vegades és bo per escriure comentaris per aquí i per allà. Per a afegir comentaris a l’esquemàtic utilitzeu la icona «Afegeix un text gràfic (comentari)» de la barra d’eines de la dreta.

Ara tots els components han de tenir identificadors únics. De fet, molts dels nostres components encara estan anomenats coma a «R?» o «J?». L’assignació de l’identificador es pot fer de forma automàtica en fer clic a la icona de la icona «Anota l’esquemàtic» de la barra d’eines superior.

En la finestra Anotació de l’esquemàtic, seleccioneu «Utilitza tot l’esquemàtic» i feu clic al botó «Anota». Feu clic a «D’acord» al missatge de confirmació i després feu clic a «Tanca». Denoteu com els «?» han estat substituïts amb números. Ara cadascun dels identificadors és únic. En el nostre exemple, s’han anomenat «R1», «R2», «U1», «D1» i «J1».

Ara anirem a comprovar que el nostre esquemàtic estigui lliure d’errors. Feu clic a la icona «Realitza la comprovació de les regles elèctriques» de la barra d’eines superior. Feu clic al botó «Executa». Es genera un informe que us informa dels errors o de les advertències, com ara fils desconnectats. Hauríeu de tenir 0 errors i 0 advertències. En cas d’errors o d’advertències, apareixerà una petita fletxa verda a l’esquemàtic en la posició on es troba l’error o l’advertència. Feu clic a «Crea el fitxer de l’informe ERC» i premeu el botó «Executa» un altre cop per a rebre més informació sobre els errors.

L’esquemàtic ja està fet. Ara podem crear un fitxer Netlist al que afegirem l’empremta per a cadascun dels components. Feu clic a la icona «Genera el netlist» de la barra d’eines superior. Feu clic al botó «Genera» i deseu-ho amb el nom predeterminat.

Després de generar el fitxer Netlist, feu clic a la icona «Executa Cvpcb» de la barra d’eines superior. Si apareix una finestra d’error que falta un fitxer, simplement ho ignoreu i feu clic a «D’acord».

Cvpcb us permet vincular tots els components del vostre esquema amb les empremtes de la biblioteca de KiCad. El panell central mostra tots els components utilitzats al vostre esquema. Aquí seleccioneu «D1»'. Al panell de la dreta, que té totes les empremtes disponibles, desplaceu cap avall per a «LEDs:LED-5MM» i feu-hi doble clic.

És possible que el panell de la dreta mostri només la selecció d’un subgrup d’empremtes disponibles. Això és perquè KiCad està intentant suggerir-vos un subconjunt d’empremtes adequat. Feu clic a les icones , and per a habilitar o inhabilitar aquests filtres.

Seleccioneu l’empremta «Housings_DIP:DIP-8_W7.62mm» footprint per a «IC1». Per a «J1» seleccioneu l’empremta «Connect:Banana_Jack_3Pin». Per a «R1» i «R2» seleccioneu l’empremta «Discret:R1».

Si us interessa saber quina aparença té l’empremta que heu triat, teniu dues opcions. Podeu fer clic a la icona «Visualitza l’empremta seleccionada» per a una vista prèvia de l’empremta seleccionada. Alternativament, feu clic a la icona «Mostra la documentació de la llista de les empremtes» per a obtenir un document PDF de diverses pàgines amb totes les empremtes disponibles. Podeu imprimir i veure els vostres components per assegurar-vos que coincideixen les dimensions.

Ja està fet. Ara podeu actualitzar el fitxer netlist amb totes les empremtes associades. Feu clic a Fitxer → Anomena i desa. El nom predeterminat «tutorial1.net» està prou bé, deu clic a desa. Altrament podeu utilitzar la icona . El vostre fitxer netlist s’ha actualitzat amb totes les empremtes. Denoteu que si falta l’empremta de qualsevol dispositiu, haureu de fer les vostres pròpies empremtes. Això s’explicarà en una secció posterior d’aquest document.

Podeu tancar Cvpcb i tornar a l’editor d’esquemàtics Eeschema. Deseu el projecte en fer clic a Fitxer → Desa tot el projecte d’esquemàtic. Tanqueu l’editor de l’esquemàtic.

Canvieu al gestor de projecte de KiCad.

El fitxer netlist descriu tots els components i les seves respectives connexions dels pins. El fitxer netlist en realitat és un fitxer de text que fàcilment es pot inspeccionar, editar o crear scripts.

Per a crear la llista dels materials (BOM), aneu a l’editor d’esquemàtics Eeschema i feu clic a la icona «Llista dels materials» de la barra d’eines superior. Per defecte no hi ha cap connector actiu. Afegiu-ne un, feu clic al botó Afegeix un connector. Seleccioneu el fitxer *.xsl que vulgueu utilitzar, en aquest cas, seleccionarem bom2csv.xsl.

wget https://raw.githubusercontent.com/KiCad/kicad-source-mirror/master/eeschema/plugins/bom2csv.xsl

xsltproc -o "%O" "/home/<user>/kicad/eeschema/plugins/bom2csv.xsl" "%I"

xsltproc -o "%O.csv" "/home/<user>/kicad/eeschema/plugins/bom2csv.xsl" "%I"

Ara premeu «Genera». El fitxer (amb el mateix nom que el vostre projecte) està ubicat a la carpeta del vostre projecte. Obriu el fitxer *.csv amb LibreOffice Calc o Excel. Apareixerà una finestra d’importació, premeu «D’acord».

Suposem que teniu tres connectors de 4 pins que voleu connectar entre si pin a pin. Utilitzeu l’opció d’etiqueta (premeu la tecla l) per a etiquetar el pin 4 de la peça P4. Anomeneu aquesta etiqueta com a «a1». Ara premeu la tecla Inser. per afegir automàticament el mateix element al pin de sota del pin 4 (PIN 3). Denoteu com l’etiqueta canvia de nom automàticament a «a2».

Premeu la tecla Inser. dues vegades més. La tecla Inser. correspon a l’acció «Repeteix l’últim element» i és una ordre infinitament útil que pot fer que la vostra vida sigui més fàcil.

Repetiu la mateixa acció d’etiquetatge en els altres dos connectors, CONN_2 i CONN_3, i ja està fet. Si continueu i feu un PCB veureu que els tres connectors estan connectats entre si. La Figura 2 mostra el resultat del que estem descrivint. Per raons estètiques també és possible afegir una sèrie d'«Afegeix un fil a l’entrada del bus» amb la icona i la línia de bús amb la icona , com es mostra a la Figura 3. Tingueu present que no hi haurà cap efecte sobre el PCB.

Cal assenyalar que els fils curts connectats als pins de la Figura 2 no són estrictament necessaris. De fet, les etiquetes es podrien haver aplicat directament als pins.

Fem un pas més enllà i suposem que teniu un quart connector anomenat CONN_4 i per qualsevol motiu el seu etiquetatge passa a ser una mica diferent (b1, b2, b3 i b4). Ara volem connectar el Bus a amb el Bus b de la manera pin a pin. Volem fer-ho sense la necessitat d’utilitzar l’etiquetatge dels pins (que també és possible), en lloc seu volem utilitzar l’etiquetatge de la línia de bus, amb una etiqueta per bus.

Connecteu i etiqueteu CONN_4 amb el mètode d’etiquetatge que s’ha explicat abans. Anomeneu els pins b1, b2, b3 i b4. Connecteu el pin cap a una de les sèries de «Fil a entrada del bus» mitjançant la icona i cap a una línia de bus mitjançant la icona . Vegeu la Figura 4.

Poseu una etiqueta (premeu l’opció de la tecla l) al bus de CONN_4 i anomeneu-ho com a «b[1..4]».

Poseu una etiqueta (premeu l’opció de la tecla l) al bus a previ i anomeneu-ho com a «a[1..4]».

Ara el que podem fer és connectar el bus a[1..4] amb el bus b[1..4] mitjançant una línia de bus amb el botó .

En connectar amb la unió els dos busos, el pin a1 es connectarà automàticament al pin b1, l’a2 es connectarà al b2 i així successivament. La figura 4 mostra el resultat final.

L’opció «Repeteix l’últim element» és accessible a través de la tecla Inser., també ha estat utilitzada diverses vegades per a col·locar moltes de les sèries «Fil a l’entrada del bus» mitjançant la icona .

Des del gestor del projecte de KiCad, feu clic a la icona «Pcbnew» . S’obrirà la finestra de «Pcbnew». Si rebeu un missatge d’error que us indica que no existeix un fitxer *.kicad_pcb i us pregunta si vol crear-lo, tan sols feu clic a Sí.

Comenceu amb la introducció de la informació de l’esquemàtic. Feu clic a la icona «Ajusts de la pàgina» de la barra d’eines superior. Establiu la «Mida del paper» com a «A4» i el «títol» com a «Tutorial1».

Una bona idea és començar amb l’ajust dels marges de seguretat i l'amplada mínima de la pista a aquells valors que fabricant del PCB requereixi. En general es pot ajustar el marge de seguretat a «0,25» i l’amplada mínima de la pista a «0,25». Feu clic al menú Regles de Disseny → Regles de Disseny. Si encara no es mostren, feu clic a la pestanya «Editor de les classes de xarxes». Canvieu el camp «Marge de seguretat» de la part superior de la finestra a «0,25» i el camp «Amplada de la pista» a «0,25», com es mostra a continuació. Aquí les mesures estan en mm.

Feu clic a la pestanya «Regles de disseny globals» i establiu l'«Amplada mín. de la pista» a «0,25». Feu clic al botó «D’acord» per a realitzar els canvis i tancar la finestra de l’Editor de les regles de disseny.

Ara importarem el fitxer netlist. Feu clic a la icona «Llegeix el netlist» de la barra d’eines superior. Feu clic al botó «Navega», seleccioneu «tutorial1.net» al diàleg de selecció de fitxer, i feu clic a «Llegeix el netlist actual». Després feu clic al botó «Tanca».

Ara tots els components haurien de ser visibles a la cantonada superior esquerra just sobre la pàgina. Utilitzeu la barra de desplaçament i aneu cap amunt si no podeu veure’ls.

Seleccioneu tots els components amb el ratolí i moveu-los a la meitat de la placa. Si fos necessari, podeu apropar i allunyar el zoom mentre moveu els components.

Tots els components estan connectats a través d’un grup de fils prims que s’anomena embolic (ratsnest en anglès, niu de rates). Assegureu-vos que el botó «Oculta l’embolic de la placa» estigui premut. D’aquesta manera podreu veure l’embolic dels enllaços de tots els components.

Podeu moure cadascun dels components en passar el cursor per sobre i en prémer la tecla g. Feu clic on vulgueu situar-los. Moveu tots els components per tot arreu fins que es minimitza el nombre de fils encreuats.

Si desapareix l’embolic o la pantalla s’enterboleix, amb el clic primari feu clic a «Torna a traçar la visualització». Recordeu com es connecta un pin de la resistència de 100 ohms al pin 6 del component del PIC. Aquest és el resultat del mètode d’etiquetatge que es va utilitzar per connectar els pins. Sovint es prefereixen les etiquetes als fils reals perquè fan que l’esquema estigui molt menys embolicat.

Ara definirem les vores del PCB. Seleccioneu «Edge.Cuts» des del menú desplegable de la barra d’eines superior. Feu clic a la icona «Afegeix una línia gràfica o un polígon gràfic» de la barra d’eines de la dreta. Traceu la vora de la placa al voltant quan feu clic a cadascuna de les cantonades, i recordeu de deixar un petit espai entre la vora del verd i la vora de la PCB.

A continuació, connecteu tots els fils excepte GND. De fet, connectarem totes les connexions a GND d’un sol cop utilitzant un plànol de terra situat a la part inferior de coure (que s’anomena B.Cu) de la placa.

Ara hem de triar en quina capa de coure volem treballar. Seleccioneu «F.Cu (PgUp)» al menú desplegable de la barra d’eines superior. Aquesta és la capa de coure superior de la part frontal.

Si decidiu, per exemple, fer un PCB de 4 capes PCB, aneu a Regles de disseny → Configuració de les capes i canvieu les «Capes de coure» a «4». A la taula de les «Capes» podeu anomenar les capes i decidir com s’utilitzen. Denoteu que hi ha uns quants preajusts que són molt útils i que es poden seleccionar al menú d'«Agrupacions predefinides de les capes».

Feu clic a la icona «Afegeix pistes i vies» de la barra d’eines de la dreta. Feu clic al pin 1 de «J1» i recorreu una pista al pad «R2». Feu doble clic on acabarà la pista. L’amplada de la pista per defecte serà de 0,250 mm. Podeu canviar l’amplada de la pista des del menú desplegable de la barra d’eines superior. Tingueu present que per defecte només hi ha disponible una amplada de pista.

Si voleu afegir més amplades de pistes, aneu a: Regles de disseny → Regles de disseny → Regles de disseny globals i a la part inferior dreta d’aquesta finestra afegiu qualsevol amplada de pista que vulgueu que estigui disponible. A continuació, podreu triar l’amplada de la pista al menú desplegable, mentre realitzeu la disposició de la vostra placa. Vegeu el següent exemple (polzades).

Alternativament, podeu afegir una classe de xarxa en la qual s’especifiquen un conjunt d’opcions. Aneu a Regles de disseny → Regles de disseny → Editor de les classes de xarxes i afegiu una classe de xarxa que s’anomeni «power». Canvieu l’amplada de la pista de 8 mil (que s’indica com a 0,0080) a 24 mil (que s’indica com a 0,0240). A continuació, afegiu-hi tot a la classe «power» menys la terra (seleccioneu «default» a l’esquerra i «power» a la dreta i utilitzeu les flextes).

Si voleu canviar la mida de la quadrícula, Clic primari → Selecció de la quadrícula. Assegureu-vos que seleccioneu la mida de la quadrícula apropiada abans o després que s’estableixen els components i connectar-los entre si amb les pistes.

Repetiu aquest procés fins que tots els cables estiguin connectats, excepte el pin 3 de J1. La placa hauria de ser quelcom similar al següent exemple.

Fem córrer una pista a l’altra cara del coure del PCB. Seleccioneu «B.Cu» al menú desplegable de la barra d’eines superior. Feu clic a la icona «Afegeix pistes i vies» . Traceu una pista entre el pin 3 de J1 i el pin 8 d’U1. Això realment no és necessari, ja que podíem fer-ho a través del plànol del terra. Denoteu com el color de la pista ha canviat.

Anar del pin A al pin B amb el canvi de capa. És possible canviar el plànol de coure mentre es recorre una pista mitjançant la col·locació d’una via. Mentre estigueu recorrent una pista al plànol superior de coure, feu clic dret i seleccioneu «Afegeix a través d’una via» o simplement premeu la tecla v. Això us portarà a la capa inferior on podreu completar la vostra pista.

Quan vulgueu inspeccionar una connexió en particular podeu fer clic a la icona «Ressalta la xarxa» de la barra d’eines de la dreta. Feu clic al pin 3 de J1. La pista en si mateixa i tots els pads connectats a ella es ressalten.

Ara farem un plànol de terra que connectarà tots els pins GND. Feu clic a la icona «Afegeix zones» de la barra d’eines de la dreta. Anem a traçar un rectangle al voltant de la placa, així que feu clic on vulgueu que estigui una de les cantonades. En el diàleg que apareix, establiu la «Connexió al pad» com a «Alleujament tèrmic» i l'«Orientació de les cantonades de les zones» com a «H,V» i feu clic a «D’acord».

Traceu al voltant el contorn de la placa en fer clic en cadascuna de les cantonades quan aneu fent el gir complet. Feu doble clic per acabar el vostre rectangle. Feu clic amb el botó primari dins de l’àrea que acaba de traçar. Feu clic a «Omple i reomple totes les zones». La placa s’hauria d’emplenar amb verd d’una manera semblant a aquesta:

Executeu el comprovador de les regles de disseny en fer clic a la icona «Realitza la comprovació de les regles de disseny» de la barra d’eines superior. Feu clic a «Inicia DRC». No hi hauria d’haver cap error. Feu clic a «Llista dels no connectats». No hi hauria d’haver cap pista sense connectar. Feu clic a «D’acord» per a tancar el diàleg del control DRC.

Deseu el vostre fitxer en fer clic a Fitxer → Desa. Per admirar la vostra placa en 3D, feu clic a Visualització → Visualitzador 3D.

Podeu arrossegar el vostre ratolí per tot arreu per a girar el PCB.

La placa ja està completada. Per a enviar-ho a un fabricant haureu de generar tots els fitxers Gerber.

Des de KiCad, obriu l’eina de programari Pcbnew i carregueu el fitxer de la vostra placa en fer clic a la icona .

Feu clic a Fitxer → Ploteja. Seleccioneu «Gerber» com a «Format de ploteig» i seleccioneu la carpeta on es posaran els fitxers Gerber. Procediu en fer clic al botó «Ploteja».

Aquestes són les capes que heu de seleccionar per a la fabricació d’un PCB típic de 2 capes:

Per a visualitzar tots els vostres fitxers Gerber, aneu al gestor del projecte de KiCad i feu clic a la icona «GerbView». Al menú desplegable seleccioneu «Layer 1». Feu clic a Fitxer → Carrega un fitxer Gerber o feu clic a la icona . Carregueu tots els vostres fitxers Gerber d’un en un. Denoteu com es mostren un sobre de l’altre.

Utilitzeu el menú de la dreta per a seleccionar/desseleccionar quina capa es mostra. Inspeccioneu acuradament cadascuna de les capes abans d’enviar-ho a producció.

Per a generar el fitxer de perforació, des de Pcbnew torneu a anar a Fitxer → Ploteja. Els ajusts predeterminats estan prou bé.

Des de Pcbnew feu clic a Fitxer → Exporta → Specctra DSN o bé feu clic a Eines → FreeRoute → Exporta un fitxer Specctra Design (*.dsn) i deseu localment el fitxer. Llanceu FreeRouter i feu clic al botó «Open Your Own Design», navegeu per a trobar el fitxer dsn i carregueu-lo.

FreeRouter té algunes característiques que KiCad no té actualment, tant l’encaminament manual com l’encaminament automàtic. FreeRouter funciona en dos passos principals: en primer lloc, realitza l’encaminament de la placa i després realitza l’optimització. L’optimització completa pot trigar molt de temps, però es pot aturar en qualsevol moment quan calgui.

Podeu iniciar l’encaminament automàtic en fer clic el botó «Autorouter» de la barra d’eines superior. La barra inferior proporciona informació sobre el procés en marxa d’encaminament. Si el comptador «Pass» arriba a les 30 passades, probablement la vostra placa no es pot encaminar amb aquest encaminador. Separeu una mica més els vostres components o gireu-los millor, després torneu a intentar-ho. L’objectiu de girar i posicionar les peces és reduir el nombre de línies de les línies aèries creuades a l’embolic.

Si feu un clic amb el botó secundari del ratolí podeu aturar l’encaminament automàtic i iniciar automàticament el procés d’optimització. Un altre clic amb el botó secundar aturarà el procés d’optimització. Llevat que realment necessiteu parar-ho, és millor deixar que FreeRouter acabi la feina.

Feu clic al menú Fitxer → Exporta el fitxer de Specctra Session i deseu el fitxer de la placa amb l’extensió .ses. En realitat, no cal que deseu el fitxer de les regles de FreeRouter.

Torneu a Pcbnew. Podeu importar la vostra placa acabada d’encaminar en fer clic a l’enllaç Eines → FreeRoute i després a «Importació de tornada del fitxer de Spectra Session (.ses)» i seleccioneu el vostre fitxer .ses.

Podem utilitzar l'Editor de biblioteques de components (part d'Eeschema) per a crear nous components. En la carpeta del nostre projecte «tutorial1» crearem una carpeta anomenada «library». A dins seu ficarem el nostre fitxer de biblioteca myLib.lib tan aviat com hàgim creat el nostre component nou.

Ara podem començar amb la creació del nou component. Des de KiCad, inicieu Eeschema, feu clic a la icona de l'«Editor de biblioteques» i després feu clic a la icona «Nou component» . Apareixerà la finestra de les Propietats del component. Anomeneu el component nou com a «MYCONN3», establiu el «Designador de referències predeterminat» com a «J», i el «Nombre d’unitats per paquet» com a «1». Feu clic a «D’acord». Si apareix una advertència, tan sols feu clic a Sí. En aquest punt el component únicament està construït amb les seves etiquetes. Afegirem alguns pins. Feu clic a la icona «Afegeix pins» de la barra d’eines de la dreta. Per afegir el pin, feu clic amb el botó primari al centre del full de l’editor de la peça just a sota de l’etiqueta «MYCONN3».

En la finestra de les Propietats del pin que apareix, establiu el nom del pin a «VCC», establiu el número del pin a «1» i establiu el «Tipus elèctric» a «Passiu». Després feu clic a «D’acord».

Col·loqueu el pin en fer clic a la ubicació on vulgueu que estigui, just sota l’etiqueta de «MYCONN3».

Repetiu els passos per a afegir el pin, aquest cop el «Nom del pin» ha de ser «INPUT», el «Número del pin» ha de ser «2», i el «Tipus elèctric» ha de ser «Passiu».

Repetiu els passos per a afegir el pin, aquest cop el «Nom del pin» ha de ser «GND», el «Número del pin» ha de ser «3» i el «Tipus elèctric» ha de ser «Passiu». Col·loqueu els pins un a damunt de l’altre. L’etiqueta del component «MYCONN3» ha d’estar al centre de la pàgina (on es creuen les línies blaves).

A continuació, traceu el contorn del component. Feu clic a la icona «Afegeix un rectangle» . Volem traçar un rectangle a prop dels pins, com es mostra a continuació. Per a fer-ho, feu clic on vulgueu que estigui la cantonada superior esquerra del rectangle (no mantingueu premut el botó del ratolí). Feu clic de nou on vulgueu que estigui la cantonada inferior dreta del rectangle.

If you want to fill the rectangle with yellow, set the fill colour to 'yellow 4' in Preferences → Select color scheme, then select the rectangle in the editing screen and edit (E), selecting 'Fill background'.

Deseu el component a la vostra biblioteca myLib.lib. Feu clic a la icona «Nova biblioteca» , navegueu a la carpeta tutorial1/library/ i deseu el fitxer de la biblioteca nova amb el nom myLib.lib.

Aneu a Preferències → Biblioteques de components i afegiu el camí a la biblioteca tutorial1/library/ als «Camins de cerca definits de l’usuari» i la biblioteca myLib.lib als «Fitxers de biblioteques de components».

Feu clic a la icona «Selecciona la biblioteca de treball» . En la finestra Selecciona la biblioteca feu clic a myLib i deu clic a «D’acord». Denoteu com el títol de la finestra indica que la biblioteca està actualment en ús, que ara hauria de ser myLib.

Feu clic a la icona «Actualitza el component actual a la biblioteca actual» de la barra d’eines superior. Deseu tots els canvis en fer clic a la icona «Desa la biblioteca actual al disc» de la barra d’eines superior. Feu clic a «Sí» en qualsevol dels missatges de confirmació que apareguin. Ara ja està fet el nou component de l’esquemàtic i està disponible a la biblioteca que indica a la barra de títol de la finestra.

Ara podeu tancar la finestra de l’editor de biblioteques de components. Tornareu a la finestra de l’editor d’esquemàtics. El vostre component nou estarà disponible a la biblioteca myLib.

Podeu fer que qualsevol fitxer de biblioteca fitxer.lib estigui disponible en afegir-lo al camí a les biblioteques. Des d'Eeschema, aneu a Preferències → Biblioteques de components i afegiu-hi el camí als «Camins de cerca definits de l’usuari» i el fitxer.lib als «Fitxers de biblioteques de components».

Des de KiCad, inicieu Eeschema, feu clic a la icona «Editor de biblioteques» , feu clic a la icona «Selecciona la biblioteca de treball» i seleccioneu la biblioteca «device». Feu clic a la icona «Carrega el component per a editar-lo des de la biblioteca actual» i importeu «RELAY_2RT».

Feu clic a la icona «Exporta el component» , navegueu a la carpeta library/ i deseu el fitxer de la biblioteca nova amb el nom myOwnLib.lib.

You can make this component and the whole library myOwnLib.lib available to you by adding it to the library path. From Eeschema, go to Preferences → Component Libraries and add both library/ in 'User defined search path' and myOwnLib.lib in the 'Component library files'. Close the window.

Feu clic a la icona «Selecciona el directori de treball» . En la finestra Seleccioneu la biblioteca feu clic a myOwnLib i feu clic a «D’acord». Denoteu com el títol de la finestra indica que la biblioteca està actualment en ús, hauria de ser myOwnLib.

Feu clic a la icona «Carrega el component per editar-lo des de la biblioteca actual» i importeu «RELAY_2RT».

Ara podeu modificar el component com vulgueu. Passeu el ratolí per damunt de l’etiqueta «RELAY_2RT», premeu la tecla e i reanomeneu-la com a «MY_RELAY_2RT».

Feu clic a la icona «Actualitza el component actual a la biblioteca actual» de la barra d’eines superior. Deseu tots els canvis en fer clic a la icona «Desa la biblioteca carregada actualment al disc» de la barra d’eines superior.

Dirigiu-vos la pàgina web de quicklib: http://kicad.rohrbacher.net/quicklib.php

Ompliu la pàgina amb la següent informació: Component name: MYCONN3 Reference Prefix: J Pin Layout Style: SIL Pin Count, N: 3

Feu clic a la icona «Assign Pins». Ompliu la pàgina amb la següent informació: Pin 1: VCC Pin 2: input Pin 3: GND. Type : Passive for all 3 pins.

Feu clic a la icona «Preview it» i si us satisfà, feu clic a «Build Library Component». Baixeu el fitxer i reanomeneu-lo com a tutorial1/library/myQuickLib.lib.. Ja està fet!

Doneu-li un cop d’ull amb KiCad. Des del gestor del projecte de KiCad, inicieu Eeschema, feu clic a la icona de l'«Editor de biblioteques» , feu clic a la icona «Importa un component» , navegueu a la carpeta tutorial1/library/ i seleccioneu myQuickLib.lib.

Podeu fer que aquest component i tota la biblioteca myQuickLib.lib estiguin disponibles si ho afegiu al camí de la biblioteca de KiCad. Des d'Eeschema, aneu a Preferències → Biblioteques de components i afegiu la biblioteca library al «Camí de cerca definit de l’usuari» i afegiu myQuickLib.lib als «Fitxers de biblioteques de components».

Suposem que volem crear un component esquemàtic per a un dispositiu amb 50 pins. És una pràctica comuna traçar-ho amb diversos dibuixos amb un nombre baix de pins, per exemple, dos dibuixos amb 25 pins cadascun. Aquesta representació del component permet una connexió fàcil dels pins.

La millor manera de crear el nostre component és utilitzar quicklib per a generar dos components separats de 25 pins, tornar a numerar els seus pins amb un script de Python i finalment fusionar-los mitjançant l’ús de copiar i enganxar per a crear un sol component DEF i ENDDEF.

Trobareu un exemple de script senzill de Python script a continuació, que es pot utilitzar en conjunció amb un fitxer in.txt i un fitxer out.txt per a tornar a numerar la línia: «X PIN1 1 -750 600 300 R 50 50 1 1 I» a «X PIN26 26 -750 600 300 R 50 50 1 1 I », això es fa per a totes les línies del fitxer in.txt.

Mentre realitzeu la fusió dels dos components en un de sol, cal utilitzar l’Editor de biblioteques des d’Eeschema per a moure el primer component, ja que el segon no acaba a la part superior d’aquest. A continuació trobareu el fitxer final .lib i la seva representació a Eeschema.

El script de Python que es presenta aquí és una eina molt potent per manipular tant els números dels pins com les etiquetes dels pins. Tingueu present que tot el seu poder prové de la sintaxi de les expressions regulars i no obstant això és increïblement útil http://gskinner.com/RegExr/.

Des del gestor del projecte inicieu l’eina Pcbnew. Feu clic a la icona «Obre l’editor d’empremtes» de la barra d’eines superior. Això obrirà l'«Editor d’empremtes».

Desarem l’empremta nova «MYCONN3» a la nova biblioteca d’empremtes «myfootprint». Creeu una carpeta nova myfootprint.pretty al directori del projecte tutorial1/. Feu clic a Preferències → Gestor de biblioteques d’empremtes i premeu el botó «Annexa la biblioteca». A la taula, introduïu «myfootprint» com a sobrenom, introduïu «${KIPRJMOD}/myfootprint.pretty» com a camí a la biblioteca i introduïu «KiCad» com a tipus de connector. Premeu «D’acord» per tancar la finestra de les taules de les biblioteques PCB. Feu clic a la icona «Selecciona la biblioteca activa» de la barra d’eines superior. Seleccioneu la biblioteca «myfootprint».

Feu clic a la icona «Nova empremta» de la barra d’eines superior. Teclegeu «MYCONN3» com a «nom de l’empremta». Al mig de la pantalla apareixerà l’etiqueta «MYCONN3». Sota l’etiqueta podreu veure l’etiqueta «REF*». Feu clic secundari a «MYCONN3» i moveu a sobre de «REF*». Feu clic secundari a «REF*__», seleccioneu «Edita el text» ai reanomeneu-ho a «SMD». Establiu el valor de «Pantalla» a «Invisible».

Seleccioneu la icona «Afegeix pads» de la barra d’eines de la dreta. Feu clic al full de treball i col·loqueu el pad. Feu clic amb el botó secundari al damunt del nou pau i feu clic a «Edita el pad». Altrament podeu utilitzar la tecla e de la drecera de teclat.

Establiu el «Número del pad» a «1», «Forma» a «Rectangular», «Tipus de pad» a «SMD», «Mida X» a «0,4», i «Mida Y» a «0,8». Feu clic a «D’acord». Feu clic un altre cop a «Afegeix pads» i col·loqueu dos pads més.

Si voleu canviar la mida de la quadrícula, Clic secundari → Selecció de la quadrícula. Assegureu-vos que seleccioneu la mida de la quadrícula corresponent abans que s’estableixen els components.

Moveu les etiquetes «MYCONN3» i «SMD» perquè es vegin com a la imatge de mostra.

Quan es col·loquen els pads de vegades és necessari calcular les distàncies relatives. Col·loqueu el cursor allí on vulgueu un punt_(0,0)_ de coordenada relativa i premeu la barra d’espai. Mentre es mou el cursor, a la part inferior de la pàgina veureu una indicació de la posició relativa del cursor. Premeu la barra d’espai en qualsevol moment per establir el nou origen.

Ara afegiu un contorn a l’empremta. Feu clic al botó «Afegeix una línia gràfica o un polígon gràfic» de la barra d’eines de la dreta. Traceu la línia de delimitació al voltant del component.

Feu clic a la icona «Desa l’empremta a la biblioteca activa» de la barra d’eines superior, utilitzeu el nom predeterminat MYCONN3.